Bye Hanoi, Bye Halong

Dia 13. 18 de setembre

Avui completem, la primera setmana al Vietnam, 7 dies que han donat per molt, des de la nostra arribada a Hanoi, que ens deixa impactats per la seva bogeria i el seu caos circulatori i la seva vida al carrer, passant per Sapa les muntanyes al nord, on la vida és tranquil·la, igual de difícil o més que a Hanoi però tranquil·la amb uns paisatges que ens van deixar admirats i una gent que ens van arribar al cor. A més, la possibilitat de poder compartir aquesta vivències amb gent de diferents nacions totes elles amb ganes de gaudir, de compartir i de comunicar-se amb altres persones que com ells tenen en el seu ADN el gen de l’aventura.

La frustració de no poder anar a Halong Bay, per culpa del tifó, i l’alegria d’anar-hi i l’emoció de veure aquell entrellat d’illots que composen un entorn idíl·lic on la gent que encara hi viuen ho fa com els seus avant passats amb poques comoditats, i cap segurament, el just i necessari per sobreviure, i ara comparteixen el seu entorn privilegiat amb els nou vinguts.

Bye bye Hanoi, ens ha agradat conèixer-te, però no et trobarem a falta, els teus crits ensordidors, el teu desordre i la teva olor, són inoblidables i a la vegada insofribles, bye bye Hanoi, la pol·lució, el soroll, la massificació, espero que sobrevisqui a totes aquestes conseqüències del creixement descontrolat que pateixes, que et vagi bé.

Bye bye Halong Bay, que difícil és marxar d’un lloc com aquest pensant que no hi tornaràs, meravelles que fa la natura i que nosaltres en podem gaudir. Lloc de tenebres i de racons on seria difícil trobar-te, és difícil acomiadar-se d’un lloc així, mai havíem vist res igual, mai et tornarem a veure.

Només hi ha una manera de marxar d’un lloc així, i és pensant que un dia potser hi tornarem.

I no oblidem Sapa, sempre la portarem amb nosaltres, els moments viscuts a les seves muntanyes i amb la seva gent, una magnífica experiència, i com no, els companys que van compartir amb nosaltres, brasiler, holandesos, alemany, australians i de Singapur. Un gran record de Sapa.

Tampoc oblidem als amic, Marc i Stephanie, de Austràlia, i a 2 australianes més que no recordo el nom, amb els que vam coincidir a Halong Bay. A l’Albert i la seva companya la Iratze, (no sé ho escric bé), amb els que vam compartir el dia a Tom Caí i un a Halong.

Podríem marxar a casa, recollint totes aquestes emocions que ens ha donat Vietnam en una setmana, ja són més de les que hem rebut en molts altres viatges que em fet. Per sort, encara no hem acabat i encara ens queda una setmana més, la qual intentarem viure amb la mateixa intensitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: