Reflexions sobre la nostra terra des de Hoi An

Dia 16. 19, 20 i 21 de setembre.

M’és difícil explicar el que veig, quan el meu país està sent maltractat, quan em diuen que la meva opinió no val res, que els meus sentiments no interessant, que estic obligat a creure sense cap altra alternativa una llei que fa  40 anys varen redacta 4 persones, que la majoria dels habitants no tan sòls de Catalunya sinó també España no van votar, perquè o no havien nascut o perquè no teníem els 18 anys, ens volen fer creurà que les coses no podran canviar, que sempre han de ser igual.

Això està bé per aquells que te la part grossa del embut; però i la resta que pot fer? doncs és en aquest punt on apareix la democràcia, sistema polític creada perquè tothom puguin opinar i decidir sobre com ha de ser les coses i que no només uns quants ho puguin fer pel seu bé i el dels seus. Si les coses no poguessin canviar, on seriem encara? Us imagineu que les dones no poguessin votar? O que, ningú ho pogués fer? Són coses que en el passat es van viure, però es van canviar, per què? Simplement la gent va voler, va insistir i es va revoltat. O a Sudàfrica seguiria havent-hi el Apartheid, perquè hi havia una llei que separa negres de blancs.

Són coses que semblen lluny, però no fa tant de temps que passaven, i així podríem seguir anomenant revoltes i revolucions que han fet canviar lleis i per tant fer evolucionar la societat per que sigui més justa i igualitària, perquè deixi de haver-hi senyors i vassalls.

Doncs bé, avui hem gaudit de Hoi An, una bonica població de pescadors, que actualment viu principalment del turisme, que dorm durant el dia, atès a la seva insuportable calor, i que no és fins al cap vespre quan comença a reviure, obren botigues el carrers s’omplen de gent i de fanalets de colors, les barques que durant el matí en estat aturades comencen a bellugar-se duent turistes amunt i avall del riu, omplint-lo de espelmes, tot i espectacle de llum i color.

Hoi An, és un petit paradís, davant del mar de Xina, platges immenses de sorra molt fina, aigua calenta, degut a la poca fondària i a la forta calor, però el mar tempera el clima.

Aquesta tarda volem cap a Ho Chi Ming.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: