Presa de pèl? Fins l’últim dia sentint-nos guiris.

Dia 19 i 20. 25 i 26 de setembre.

El dia 25, vam dedicar el mati a volta per la ciutat, d’uns 230.000 habitants, una ciutat petita si la comparem amb les que hem visitat al llarg del viatge, la qual es dedica únicament al turisme internacional que li ve, principalment, de Xina, Corea del Sud i Japó.

És una ciutat en creixement, la construcció de nous edificis hi es per tot arreu, suposo que els grans inversors internacionals hi deuen ficar cullerada. En el casc antic, hi trobem construccions colonials de l’època francesa alguns dels quals son força bonics, i he d’assenyalar, com a punt a favor, que estan respectant l’estil de construcció, ajudant a que la cosa mantingui un estil arquitectònic, són plens de botigues, bars i restaurants de tot tipus d’estils, només cal fixar-se en que un dels carrers més importants s’anomena Pub Street, així que ja us podeu fer una idea del que estem comentant.

Vam continuat el recorregut fins el Museu d’Angkor, un lloc interessant on podem conèixer una mica més tot l’embolic de temples que vàrem veure ahir.

Per la tarda, vam anar a veure un pobla flotant, no va ser res del que ens esperàvem que seria, des del nostre punt de vista, una ensarronada més d’aquesta gent. Ens van portar en barca, i vam fer un tour pel mig del poble ensenyant-nos l’església, la casa del mecànic, l’escola. La sensació que ens va donar és que volien ensenyar-nos la pobresa del lloc per treure aquell sentiment de culpa i treure allò que podien. Al final ens van dir que podíem comprar arròs per l’orfenat perquè els nens passen gana, i ens han portat a uns magatzems flota s clar on un tipus ens demanava per un sac d’arròs de 50 kg per 50 $. En aquell moment, vam decidir que li donaríem els diners al que ens portava però que el arròs aquest preu no el pagàvem.

El resum del dia:  entre el passeig en barca, el donatiu a l’orfenat i moure’ns per allà amb tuc-tuc ens hem gastat un total de 80 $, aquí hi hem de sumar el dinar més aquells detalls que comprem de record… En definitiva, si aneu a qualsevol país del sud-est asiàtic, quan us ofereixin visitar quelcom aquàtic, siguin mercat o pobles, aneu en compte perquè no val els diners que demanen, és una ensarronada.

Bé, això ja s’acosta al final i avui comença el viatge de tornada, avui hem volat fins a Bangkok i demà agafarem el vol cap a Londres per fer la última escala per tornar a casa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: