Japo

ALLOTJAMENTS:

KYOTO: (Del 29 d’agost al 2 de setembre.)
Hotel Unizo Kioto Shijo Karasuma.

600-8493 Kioto

Shimogyo-ku Shijo-dori Nishinodoin Higashiiru Kakkyoyamacho 8

HIROSHIMA: (Del 2 al 3 de setembre)

Siside Hotel. Situat a l’Illa de Miyajima. Esmorza i sopar inclos.

 

Kawaguchico. Mt. Fuji. (3 al 5 de setembre).

401-0302 Yamanashi Fujikawaguchiko Kodate 1168
Japón

Esmorza i sopar inclos.

Tokyo. (5 al 10 de setembre)

 

Ikebukuro Casa Kami-Ikebukuro 01/03/19 Tokio, Tokio, 170-0012 Japón

 

On road.

29 Agost 2015.
Arribada a las 8:35 h. , per nosaltres la 1:35 h de la matinada, Jet lat? Dons ja ho veurem. Varis tràmits per fer:

  • –  Al avio ens donaran un formulari per omplir, “Entry form”.
  • –  On es recullen les maletes haurem d’omplir un altre formulari de Duana i donar-lo a la sortida.
  • –  Per últim anar a la oficina de JPR i canviar la exange order per el nostra Japan Rail Pass.Podem haver dedicat entre 2 i 3 hores per fer tots aquest tràmits, però ja estarem en disposició d’agafar el tren cap a Kyoto.Per anar fins l’Hotel aquest es el cami. O podem anar el taxi, 27 € per persona.

El tren l’agafem al mateix aeroport, i a la 8 parada fem transbordo , Minamiibaraki Station, fins a Karuma Station. Si tot ha anat be tenen que ser al voltant de les 14:00, seria hora de dinar…busquem un Shushi bar i ens mengen uns makis i uns nigris i una estona de relax i ens podem anar a fer un vol per Kyoto.

El primer que hem de fer es anar a buscar un planell de la ciutat i una guia del busos, tot això ho trobarem a la mateixa estació del tren, una volteta per la zona per prendre contacte amb la ciutat. Per anar entrant en situació fem una breu referència de Kyoto.

KYOTO

Kyoto (京都市 *Kyō*to-*shi?, en espanyol “ciutat cabdal”; Pronunciació japonesa: [kjoː*to] (?·i)) és una important ciutat de Japó, localitzada en la part central de la illa de *Honshu. És la capital de la Prefectura homònima i tradicionalment també ha estat considerada capital de la Regió de *Kansai, encara que aquesta sigui solament una referència geogràfica més que un territori administratiu concret. Així mateix, està integrada dins de la Regió metropolitana de *Keihanshin, composta per les àrees circumdants de les ciutats d’Osaka, *Kobe i la mateixa Kyoto.2 Compta amb una població de al voltant de 1.474.000 habitants (a data de 2011), situant-se entre les ciutats japoneses més poblades. L’àrea total del territori de la ciutat és de 827,90 km2.

A pesar que *Kyō*to és la romanització més correcta del nom en japonès, el nom de la ciutat és Kyoto en espanyol

 

La seva importància històrica es deu al fet que entre els anys 794 i 1868 va constituir la capital de Japó, acollint la seu de la Cort imperial i altres institucions. L’any 1868 l’emperador *Meiji va decidir traslladar la seu de la cort a Tòquio, quedant la ciutat definitivament en un segon pla. Durant la Segona guerra mundial va ser l’única gran ciutat japonesa que no va resultar bombardejada per la Força aèria nord-americana. Per aquesta raó, a dia d’avui segueix constituint una de les importants urbs japoneses, amb un ric patrimoni històric, artístic i arquitectònic. L’11 de desembre de 1997 va tenir lloc en aquesta ciutat la signatura d’un protocol que perseguia l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que causen l’escalfament global ; L’acord internacional acabaria sent conegut popularment com el Protocol de Kyoto.

Kyoto disposa d’una xarxa desenvolupada de transport per carretera i ferrocarril; Encara que no disposa d’aeroport propi, existeixen en les rodalies dos aeroports internacionals, com els de Osaka i *Kansai. El seu patrimoni històric i monumental, i els seus diversos espais escènics i culturals la converteixen en un important centro receptor de turisme (tant nacional com a internacional). Entre els seus monuments més representatius es troben el Palau Imperial, el Castillo *Nijō, el *Kinkaku- *ji i el *Ginkaku-*ji, o el Santuari *Heian i el *Fushimi *Inari-*taisha, a més de molts altres. Des de l’any 1994 part d’aquests monuments estan reconeguts per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat, al costat d’altres monuments localitzats a les ciutats de *Uji i *Otsu.

La Universitat de Kyoto, fundada en 1897 i amb 22.192 alumnes, és considerada com una de les millors universitats a Japó.6 D’acord amb el rànquing del magazín britànic Estafis *Higher *Education, la Universitat de Kyoto quedaria en segona posició entre les universitats nipones i en la 25a posició entre totes les universitats del món.

30 agost 2015.

Els llocs on anirem avui situats al planell, assenyalo amb els mateixos números per que ens ajudí a guiar-nos, encara que el ordre de visita sigui diferent.

Ven d’hora ven d’hora…. ens hem de lleva si volem treure profit al dia, aquí gairebé tot son temples i tanquen molt aviat així que, a las 8:00 hauríem de sortir del hotel… buscar on esmorza i al ataqueeeee…..

– Començarem prenen el bus 100, 206 o 208,crec que el 100 es un bus turístic, baixarem a la parada Samjusangendo-mae, per anar al Sanjusangendo.

 

Temple de Sanjusangen-do. (horari de 8:00 a 16:30h, 600 yens per persona))

*Sanjū*sangen-dō (三十三間堂?) és un temple budista en el districte de *Higashiyama a Kyoto, Japó. Conegut oficialment com *Rengeō-*in(蓮華王院), *Sanjū*sangen-dō pertany i és dirigit pel *Myoho-*in, part de l’escola budista *Tendaishū. El nom del temple literalment es tradueix per edifici amb trenta- tres espais, que fa referència als exactament trenta-tres espais que separen les columnes que mantenen el temple en peus.

*Taira no *Kiyomori va completar la construcció del temple sota el servei de l’Emperador *Go- *Shirakawa en 1164. El complex del temple va sofrir un incendi en 1249 i solament l’edifici principal va ser reconstruït en el 1266.

L’edifici principal del temple es considera l’edifici de fusta més llarg de Japó. Dins d’aquesta construcció es troben les famoses estàtues per les quals el temple és conegut.

La deïtat principal del temple és *Sahasrabhuja-*arya-*avalokiteśencalla, coneguda més comunament com la *Kannon dels mil braços, o simplement *Kannon. Aquesta estàtua va ser creada per l’escultor del període *Kamakura *Tankei i és un tresor nacional de Japó. A banda i banda de l’estàtua es troben en 10 files i 50 columnes 1000 estàtues de grandària menor del *Kannon dels mil braços. D’aquestes estàtues, 124 van ser rescatades del temple original després de l’incendi de 1249, mentre que les restants 876 van ser construïdes al segle tretze. Les estàtues estan fetes de fusta de xiprer japonès i són la imatge més coneguda del temple. Al seu torn al peu d’aquestes estàtues es poden veure altres 28 estàtues de deïtats guardianes, de les quals les més importants són les de *Raijin i *Fujin, que es troben respectivament al començament i al final de l’edifici, i que també són tresors nacionals de Japó.

Al gener, se celebra en el temple un esdeveniment conegut com el “Ritu del *Sauce” (柳枝のお加持, *Yanagi no *okaji), en el qual els fidels són tocats en els seus caps amb una branca de *sauce sagrada per guarir i prevenir els maldecaps. També és famós el torneig de tir amb arc japonès, cridat Tō*shiya (通し矢), que se celebra des del període Edo en el mateix lloc.

 

Kyoto National Museum.

(horari de 9:30 h a 17:00 h)

Just el davant del temple tenim aquest Museu, si ens interessa podem visitar-lo.

El Museu Nacional de Kyoto (京都国立博物館 ‘*Kyō*to *Kokuritsu *Hakubutsukan’) és un dels tres museus imperials d’art de Japó. El museu es troba a la ciutat de Kyoto, en el districte *Higashiyama-*ku.

La seva col·lecció se centra en l’art japonès i asiàtic

*premoderno.
El Museu Nacional de Kyoto, anteriorment Museu Imperial de Kyoto, va ser fundat a la fi del segle

XIX. A principis del Període *Meiji, la *occidentalización que va experimentar el país va fer que es menysvaloressin les tradicions japoneses, el seu art i cultura. Per això, en 1889 es va prendre la decisió de construir tres museus imperials, amb la finalitat de recopilar i preservar l’herència cultural japonesa. Els altres dos museus serien el Museu Imperial de Tòquio i el Museu Imperial de *Nara. La construcció va començar en 1892, segons el disseny de l’arquitecte *Tokuma *Katayama, i es va perllongar fins a 1895. En 1897 es va inaugurar la primera exposició.

 

El museu va canviar diverses vegades de nom. En 1900, el nom original es va substituir per Museu de la Casa Imperial de Kyoto. En 1924, després de ser donat a la ciutat de Kyoto, es va canviar per Museu *Onshi Imperial de Kyoto.3 El nom actual, Museu Nacional de Kyoto, data de 1952, quan el museu va tornar a convertir-se en una institució nacional, sota la supervisió del Comitè per a la Preservació dels Béns Culturals. Des de 2001 el museu depèn d’una institució governamental independent que gestiona els Museus Nacionals, al que en 2005 es va unir el Museu Nacional de *Kyushu.1

L’edifici original ha anat creixent amb els anys. La sala principal avui està destinada a exhibicions especials. La col·lecció permanent es va traslladar en 1965 a unes noves dependències, dissenyades per l’arquitecte *Keiichi *Morita. En 1980 es va afegir el Centre de Conservació de Béns Culturals. En 1981 es va inaugurar el Centre de Recerca dels Arxius Culturals. Entre 1994 i 2001 es *lleavaron a cap diverses obres de renovació dels accessos. En 2002 va començar la construcció d’un nou magatzem i una biblioteca, com a part d’un projecte de reforma integral.1 En 1969, l’edifici original, l’entrada principal i la zona de bitllets van ser declarats Béns Culturals.

El museu es va fundar per albergar els tresors artístics particulars dels temples, així com altres béns del Ministeri de la Casa Imperial. Actualment, la majoria dels objectes segueixen pertanyent als seus propietaris originals i es *encuetran exposats en préstec.

La col·lecció es divideix en tres grans àrees:

Belles arts, que inclou escultures, pintures i treballs de *Shodō (cal·ligrafia japonesa). Artesania manual, que abasta la ceràmica, teixits, *lacados i orfebreria. Arqueologia, que conté diversos objectes *arquelógicos d’interès.

La col·lecció del museu comprèn 12.000 obres, de les quals al voltant de 6.000 estan exposades al públic. Els arxius fotogràfics contenen 200.000 negatius fotogràfics i transparències. Només en la col·lecció de Belles arts hi ha més de 230 objectes declarats “Tresor Nacional” o “Ben Cultural Important”.

La col·lecció està centrada principalment en l’art japonès i asiàtic *premoderno. Es diu que posseeix la major col·lecció d’artefactes del període *Heian. També posseeix antics *sutras xinesos i japonesos. Entre les seves obres més conegudes estan *senzui

*byō*bu, del segle XI4 i el *gakizō*shi, del segle XII.

Des de aquí tornem cap l’estació central de Kyoto, prenem qualsevol bus que posi Estació Central. Un cop a la estació la resta ho podem fer a peu.

Toji Temple (Horari de 9:30 a 17:00)

A 15 minuts caminant cap el sud-oest de la Kyoto Station trobarem aquest Temple, també hi podem anar amb tren, es una parada i costa 150 yens, algo mes de un €.

El Tō-ji (東寺, temple de l’est) és un temple budista japonès de la secta shingon situat a Kyoto. El seu nom oficial és Kyō-ō- gokoku-ji (教王護国寺) però és més conegut amb el nom de Tō-ji. Va ser fundat l’any 823 pel cèlebre sacerdot Kōbō Daishi

(弘法大師, igualment conegut amb el nom de Kūkai: 空海) a petició de l’emperador Saga.

El temple és famós per la seva pagoda (goju no tō) que mesura 57 metres d’alçària, el que en fa la major torre de fusta del Japó. La seva reconstrucció, que va ser manada pel Shōgun Tokugawa Iemitsu, data doncs del període Edo.

La sala principal (Kon-dō) ha estat erigida l’any 796 i destruïda durant un incendi el 1486.

 

És Toyotomi Hideyori que en decideix la reconstrucció el 1603. Aquesta sala conté les estàtues del buda de la guarició, Yakushi-nyorai, i dels seus servidors, Nikk i Gakk Bosatsu.

Com podeu veurà a las 17:00 h. tots els Temples son tancats, o sigui que no se si arribarem a temps a tot arreu, però…. hem de seguir, tornem cap la Estació de Kyoto. Un cop a la Estació hem d’agafar el carrer Karasuma Dori que ens portara fins al Higashi Honganji.

 

Hogashi Honganji

*Hongan-*ji (本願寺, *lit. “el temple del vot original”) és el nom d’una sèrie de temples budistes al llarg de la història de Japó. No obstant això, fa referència principalment a una parella de temple, que una vegada van ser un solament, a Kyoto.

Forma part del conjunt de Monuments històrics de l’antiga Kyoto (ciutats de Kyoto, *Uji i *Otsu) declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1994

*Hongan-*ji va ser establert com a temple en el 1321, sobre el mausoleu de *Otani, on *Shinran, el fundador de la secta budista Foto *Shinshu va ser enterrat. *Kakunyo va ser el primer monjo cap de *Hongan-*ji, i es va dedicar a la lloança del Buda *Amida. *Hongan-*ji va guanyar per primera vegada poder i importància al segle 15, quan *Rennyo es va convertir en el vuitè monjo cap. La secta *Tendaishū, que tenia la seva base a la muntanya *Hiei, va veure aquesta expansió com una amenaça i va atacar a *Hongan-*ji tres vegades per mitjà dels seus monjos guerrers. *Rennyo va fugir a *Yoshizaki, on va fundar la secta *Ikko.

Durant el període *Sengoku, tement el poder dels monjos de *Hongan-*ji, Oda *Nobunaga va intentar destruir-ho. Durant deu anys, va assetjar el *Ishiyama *Hongan-*ji en Osaka, una de les dues principals fortaleses-tempero de la secta *Ikko. En 1604, immediatament després que *Tokugawa *Ieyasu fos nomenat *Shō*gun, va dictar que *Hongan-*ji fos dividit en dos. *Kyonyo, el dotzè monjo cap de *Hongan-*ji es va convertir en el primer del *Higashi *Hongan-*ji, mentre *Junyo es va convertir en el monjo cap de *Nishi *Hongan-*ji.

Durant la restauració *Meiji en la dècada de 1860, el govern va traçar noves línies per a la gestió de les organitzacions religioses. A una d’elles, cridada *Shinshu *Otani, li va ser assignat el control de *Higashi *Hongan-*ji.

En 1987, el temple va ser rebatejat com *Shinshu *Honbyo, o nou mausoleu budista, i el seu propòsit va ser revertit al propi d’un mausoleu. Encara que el temple ja no és per tant, oficialment, *Higashi *Hongan-*ji, la majoria li segueix cridant d’aquesta forma. Els edificis no han sofert modificacions ni han estat traslladats, i per descomptat la importància històric-cultural i religiosa de l’emplaçament no pot ser canviada. En 1996, un nou *Higashi *Hongan-*ji va ser establert a l’àrea de *Higashiyama a Kyoto per *Otani *Kohrin el 25 monjo cap.

El *Nishi *Hongan-*ji (西本願寺), igual que *Higashi *Hongan-*ji, inclou un enorme *Goei-do (護衛堂, saló del fundador) i un més petit *Amida-do (阿弥陀堂, saló del Buda) que alberga una imatge de Buda. El *kura (倉, magatzem) reuneix diversos tresors nacionals, la major part dels quals no es troben a la vista del públic. El *shoin (書院, saló d’estudi) és també bastant famós: està divideixo en dues seccions, el *shiroshoin (sala d’estudi blanca) i el *kuroshoin (sala d’estudi negra). El *kuroshoin mai *abré al públic, però el *shiroshoin *abré les seves portes dues vegades al mes.

*Nishi *Hongan-*ji conté també un *hiunkaku (悲運角, ampli pavelló de te), i dos escenaris de Nō (un dels quals presumeix de ser el més vell que es conserva), i els jardins de *Kokei.

 

L’enorme porta del *Goei-do de *Higashi *Hongan-*ji és sovint una de les primeres coses que es poden veure en caminar en adreça nord de les estació de Kyoto de *JR. Pràcticament idèntic quant a la disposició a *Nishi *Hongan-*ji, també inclouen un *Amida-do, i un *Goei-do més gran. El *Goei-do en *Higahshi *Hongan-*ji data de 1895 i es disputa al costat d’altres estructures el títol d’edifici de fusta més gran del món.

A unes poques pomes des dels terrenys principals de *Higashi *Hongan-*ji es troba el jardí de *Shosei-en, en propietat del temple. El poeta i estudiós *Ishikawa *Jozan i l’arquitecte *Kobori *Enshu es diu que van contribuir al seu disseny al segle disset

Al costat tenim un altre temple el Nishi Hongwan, tambe el podem intentar visitar si no han tencat….

Nishi Hongwan

Nishi Hongan-ji (西 本 願 寺 Nishi Hongan-ji?) “Temple Occidental del Vot Original” és un dels dos complexos de temples de Foto Shinshu a Kyoto, Japó, l’altre és Higashi Honganji, o “Temple de l’Est del Vot Original” . Foto Shinshu és una escola de la Terra Pura, i avui Nishi Hongan-ji serveix com el temple principal de l’organització Foto Shinshu. [1] Igual que en molts llocs a Kyoto, tenen noms més casuals, i són coneguts afectuosament com a Kyoto Onissan (お 西 さ ん?, Benvolgut Sr. West)

i Ohigashisan (お 東 さ ん?, Benvolgut Sr. Orient

Nishi Honganji va ser establert en 1602 pel Shogun Tokugawa Ieyasu. Ieyasu va dividir el principal Honganji a Kyoto en dos temples, Nishi Hongan-ji i Higashi Hongan-ji, per tal de disminuir el poder de la secta Jōdo Shinshu. [1] Nishi Hongan-ji està catalogat com un dels monuments històrics de l’antiga Kyoto com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nishi Hongan-ji ocupa gairebé la totalitat d’una àrea rectangular delimitada per Hanayachō-dori (Hanayachō Street) cap al nord, Horikawa-dori (Horikawa Street) cap a l’est, A Shichijo-dori (Shichijo Street) cap al sud, i Shichijō- Dori (Omiya Street) cap a l’oest. L’entrada principal a Nishi Hongan-ji es troba a l’est de Horikawa-dori. Com el nom del temple indica, està situat a l’oest de Higashi Hongan-ji. Nishi Hongan-ji és més gran que el segon i té una arquitectura més integral.

Karamon porta de Nishi Hongan-ji

El Karamon (唐門?) És una porta de Nishi Hongan-ji designat Tresor Nacional de Japó. Està construïda com una porta de quatre potes amb frontons karahafu de corbes ondulants al front i l’esquena. [2] La porta Karamon té un sostre en l’estil irimoya, un estil de coberta a quatre aigües que descendeix pels quatre costats i s’integren en dues costats oposats amb un frontó. [3] El sostre està cobert per teules fetes d’escorça de xiprer hinoki. La porta data de 1573 i va ser construït a principis del

període Momoyama (1573-1614).

Per acabar el dia podem anar a veure un jardi el de Shosei-en.

El jardí Shosei-en, també conegut com Kikoku-tei (“terreny de tarongers”) està localitzat a passos del temple Higashi Hongan-ji, a Kyoto, Japó.

 

Va ser la segona residència de Higashi Hongan-ji, i es utilitzada com a lloc de retir de sacerdots o refugi. El lloc fou donat a Higashi Hongan-ji pel tercer Shōgun Tokugawa, Iemitsu en 1641. El jardí va ser dissenyat per Ishikawa Jozan en 1653. Finalment, el 1936, el jardí va ser designat Lloc Històric Nacional

Per ser el primer dia, crec que haurem complert amb la feina de turista…., a sopar i una volta per el centra i a dormir que dema es dilluns.

31 d’agost.

Nara.

Avui ens esperant 4 Temples i una de les millors barres de shuchi del Japó, per això hem, d’agafar el tren a la Estació de Kyoto el JR Nara line local a las 8:09 h. que ens portarà a Nara en 60 minuts, un cop a l’estació de Nara, hem d’anar a la oficina de Turisme per que ens donin un planell i començar la ruta.

Temple Kufujugi.

A 20 minuts caminat de l’estació seguint les indicacions del planell, va ser traslladat a *Nara des de Kyoto en el 710 com a temple principal de la família *Fujiwara i és un dels més antics i amb més història de Japó. Però els incendis i les catàstrofes que ha sofert ha deixat les seves 175 edificis

originals en una dotzena. Són especialment visibles les seves famoses pagodes de tres i cinc pisos, la principal atracció d’aquest santuari i un de les grans icones del parc. Encara que no és equiparable a l’espectacularitat del *Todaji i molt menys de la impressionant ubicació del *Kasuga, aquest temple també té el seu encant. No mereix la pena entrar, amb veure-ho per fora prou.

Temple Todaji

A 20 minuts a peu del Temple Kufukuji, trobem el Todaji que malgrat haver estat reconstruït dues vegades a causa d’incendis, el temple

*Todaiji segueix sent la construcció de fusta més
gran del món. A l’interior del temple principal, el
*Daibutsuden, es troba el Gran Buda protegit per
dues imponents escultures de guerrers *Nió i
acompanyat d’imatges d’altres deïtats i reis
protectors. L’estàtua es va fondre per primera
vegada l’any 746 i, amb les seves 16 metres
d’altura, és una de les majors figures de bronze del
món. La posició en la qual roman – *mudra –
significa la facultat de concedir desitjos. En la part
posterior del temple es troba una altra atracció
popular; un pilar de fusta amb un forat a la seva
base que és de la mateixa grandària que la fossa nasal del Gran Buda. Els japonesos creuen que si un és capaç de passar a través d’aquesta obertura tindrà un lloc assegurat en el cel de Buda.

La durada de la visita es d’una hora i costa 500 yens, l’horari de visita es de 7:30 a 17:30 h.

 

Temple Kasuga.

20 minuts mes caminat des de el Todaji i trobarem el temple *Sintoísta més gran de tota Nara que, situat en una de les zones més allunyades del parc, pot passar desapercebut. Encara que no compta amb les gegantesques escultures del *Todaiji, ni amb la seva majestuosa edificació, en ell se celebren diversos festivals, sent el de primavera – 13 de març – el més significatiu. En seguir sent un temple actiu és possible trobar-se amb cerimònies religioses de creients durant la visita. Però el més bonic del *Kasuga són els seus sostres i les més de 300 llanternes que pengen d’ell, formant autèntiques avingudes de llums. La visita al temple i passejar per aquest camí de *farolitos és com estar en un conte. Sens dubte us deixareu portar per la bellesa d’una *atmosfera única i màgica.

Durada de la visita uns 30 minuts, preu de l’entrada 500 yens i horari de visitas de 9:00 a 16:00 h.

A Nara trobem una de les millors barres de sushi de tot Japó. El restaurant Kaiten Sushi Totogin té la típica cinta per la qual van passant els plats, però la qualitat és excel·lent! Cal anar acumulant els plats per pagar al final. En funció del color tenen un preu o un altre. Si no “surt” el que voleu, demaneu-ho directament al cuiner que us ho prepararà. Proveu sens falta els makis de tonyina amb maionesa, segons sembla son deliciosos!

Per arribar, hem de seguir les indicacions del mapa fins a l’estació de Nara Kintetsu. En arribar, hem de torcer a l’esquerra per un carrer de tendes coberta per unes arcades. A uns 5 o 10 metres a mà esquerra trobarem el Kaiten Sushi Totogin en la planta baixa.

El cost dependrà del que mengem, però sol sortir per uns 1000¥ per persona. Quan acabem podem anar a pendra un gelat de te vert al carrer Sanjodori, un dels mes concurreguts de Nara.

Temple de Fushimi Inari.

De tornada a Kyoto, no podem deixar de parar en *Inari per visitar el seu increïble temple *sintoísta. El temple, dedicat al Déu *Shinto de l’arròs, és molt bonic en si, però és sobretot conegut per les senderes marcades amb milers de portes *tori color vermell que parteixen de les seves esquenes fins a arribar al cim de la muntanya. Es va fer molt famós en aparèixer en la pel·lícula Memòries d’una *Geisha. Les portes són donacions de particulars i empreses, costant les més barates 400.000¥ i més d’un milió de iens les més grans. La caminada fins al cim és d’ aproximadament 1h30*min, però amb caminar

fins a la intersecció *Yotsutsuji (uns 30-45 minuts) és suficient per poder gaudir d’unes impressionants vistes de Kyoto.

La durada de la visita es de 2h el cost es gratuït i no tanca mai. 11

Per arribar-hi hem de tornar a l’estació de *JR i allí prendre la línia local de *Nara en direcció a Kyoto. Baixar en la parada de *Inari (1h10*min de trajecte), el temple està just a la sortida. Una altra alternativa una mica més ràpida és prendre la línia ràpida a *Nara (*Nara *Lmt. *Express), baixar en *Rokujizou (35*min), canviar a la línia local de *Nara i baixar en *Inari (12*min). Qualsevol de les dues alternatives queda coberta pel *JRP.

Un cop a Kyoto ens recomanem sopar al restaurant *Kimukatsu del centre de restauració *Cocon. La seva especialitat és el filet de porc arrebossat (*tonkatsu o *kimukatsu). Encara que no ho sembli, és un altre dels clàssics de la cuina japonesa (sí, sí, a Japó es menja una mica més que *sushi!). Recomendadísimo el kimukatsu de formatge!! Ho serveixen amb amanida i sopa. Preu per persona: uns 2500¥.

Ho trobarem al centre de restauració Cocon, al carrer Karasuma a l’altura de l’estació de Shijo. Per arribar, mirant a l’hotel *Karasuma, caminar cap a mà dreta i arribar fins a la meitat de la següent poma. Baixar al soterrani i girar en el primer passadís a l’esquerra.

Si tenim gana i força podem anar-hi, esta a una parada de metro o a 20 minuts caminant.

1 de septembre.

Avui continuem per Kyoto, desprès d’esmorzar, com ahir a les 9:00 hauríem de ser en marxa. Tenim la visita guiada al Palau a les

10:00 h.

Per començar anirem al Palau Imperial, per seguir al Castell de Nijo i abans de dinar un Temple, el de Kinkankuji, conegut com el Temple Durat.

Palau Imperial de Kyoto.

S’ha de reservar l’entrada un mes abans a traves de la web, es gratuïta i la visita es guiada i dura una hora, per arribar-hi hem de pendra el metro Karasuma i baija a l’estacio de Imadewawa.

El Palau Imperial de Kyoto (京都 御所, Kyōto Gosho) és un palau imperial del Japó, però no és la residència de l’emperador del Japó. L’emperador resideix en el Palau Imperial de Tòquio des del 1869 (Restauració Meiji) i va ordenar preservar el Palau Imperial de Kyoto en 1877.

El Palau Imperial de Kyoto és l’últim dels palaus imperials construïts en o prop de la part nord-oriental de l’antiga capital del Japó, Heian-kyo (actual Kyoto) després de l’abandonament del Palau Heian (大 内 里, daidairi) que estava situat a l’oest de l’actual palau, durant el període Heian. El palau va perdre moltes de les seves funcions durant la Restauració Meiji, quan la capital es va canviar a Tòquio el 1869. No obstant això la coronació dels emperadors Taisho i Showa es va dur a terme al Palau de Kyoto.

El Palau està situat a Kyoto Gyoen (京都 御苑), un emmurallament rectangular d’1,3 km de nord a sud i 0,7 km d’est a oest, que també conté els jardins del Palau Imperial Sento. Gyoen data dels primers períodes de l’era Edo, quan les residències dels alts nobles de la cort es van agrupar a prop del Palau i l’àrea emmurallada. Quan la capital es va canviar a Tòquio, les residències dels nobles de la cort van ser enderrocades i gran part del Kyoto Gyoen és ara un parc públic.

 

El Palau Imperial va ser finalment establert en aquesta zona des de l’abandonament del palau de Heian a finals del segle XII. Però, de molt abans que les residències de facto de l’emperador de vegades no eren el palau interior (内 里 dairi) del palau original del Període Heian, sinó que era una de les residències temporals (里 内 里 sato-dairi) en aquesta part de la ciutat de vegades proporcionades a l’emperador per poderoses famílies nobles. El palau actual és un successor directe – després de repetits intents de reconstrucció – d’un dels palaus Sato-dairi, el Tsuchimikado Dono (土 御 门 殿 tsuchimikadodono) del clan Fujiwara. El Palau, com moltes de les construccions més antigues i importants del Japó, va ser destruït pel foc i reconstruït moltes vegades en el curs de la seva història. Ha estat destruït i reconstruït vuit vegades, sis durant els 250 anys de pau del període Edo. La versió actual va ser completada l’any 1855, en un intent per reproduir l’estil i l’arquitectura del període Heian del Dairi original del Palau Heian.

Castell de Nijo.

Tornem a agafar el metro i baixem a Karasumaioke i agafar un altra línea fins a Nijojo-mae i ja hi serem. Esta obert de 8:45 a 16:00 h, la visita dura 1 hora i costa 600 yens per persona.

El Castillo *Nijō (二条城 *Nijō-jō?) és un castell japonès localitzat a Kyoto, Japó. La superfície total del castell és de 275.000 metres quadrats, dels quals 8.000 metres quadrats estan ocupats per

diversos edificis.

Forma part del conjunt de Monuments històrics de l’antiga Kyoto (ciutats de Kyoto, *Uji i *Otsu) declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1994.

En 1601 *Tokugawa *Ieyasu, el fundador del *shogunato *Tokugawa, va ordenar a tots els senyors feudals que contribuïssin a construir el castell de *Nijō, que es va acabar durant el regnat de *Tokugawa *Iemitsu en 1626. Va ser construït com la residència a Kyoto dels *shogunes *Tokugawa. Durant el *shogunato *Tokugawa, la capital del país era Edo, però a Kyoto residia la Cort Imperial.

El castell central o *donjon va ser aconseguit per un raig i destruït en 1750.

En 1788, el palau interior va ser destruït per un incendi que es va propagar per la ciutat, quedant pràcticament abandonat fins a 1893.En 1867, el Palau de *Ninomaru va ser el lloc des del qual *Tokugawa *Yoshinobu va declarar que tornava l’autoritat a la Cort Imperial de Kyoto. Al següent any, els membres del gabinet es van instal·lar ena el castell. En 1939 el palau va ser donat a la ciutat de Kyoto i es va obrir al públic en 1940.

El castell de *Nijō tenia dos defenses en forma d’anells concèntrics, les quals consistien en murs i un ample fossat. També comptava amb un mur molt més senzill que envoltava el Palau de *Ninomaru. El mur exterior té tres portes, mentre que l’interior té dos. En l’escaira sud-oest del mur interior es troba la base d’una torre de cinc pisos d’alt, la qual es va destruir en 1750. El mur interior protegeix el Palau de *Honmaru i el seu jardí. Entre els dos anells principals de defensa es troba el Palau de *Ninomaru, cuines, la guàrdia i diversos jardins.

 

Palau de Ninomaru.

El Palau de *Ninomaru té una superfície de 3,300 metres quadrats i està construït principalment de xiprer *Hinoki. Localitzat en el costat aquest, es caracteritza pel seu elegant i simple estil arquitectònic *Shoin-*zukuri, amb un aire del japonès *samurai. La luxosa decoració del palau inclou grans quantitats de fulles d’or, així com gravats en fusta, amb la qual cosa s’intentava impressionar als visitants amb el poder i benestar del *shō*gun. Les portes *corredizas i les parets de cada habitació estan decorades amb diverses pintures realitzades per artistes de la famosa escola *Kanō. Els motius de les pintures en les parets de les habitacions van ser escollits segons la funció de cadascuna.

El castell és un exemple del control social manifestat en l’arquitectura. Els visitants de baix rang eren rebuts a les habitacions exteriors, a la regió més austera del *Ninomaru, mentre que als visitants d’alt rang se’ls rebia en habitacions interiors, amb decoracions summament luxoses. Lluny d’intentar ocultar les entrades a les habitacions on es trobaven els seus guardaespatlles, com en molts castells, els *Tokugawa preferien mostrar-les prominentment per expressar un sentit d’intimidació i poder a tots els visitants del Període Edo.

A l’interior, hi ha diverses seccions: el sector d’accés, el *Tozamurai, el *Shikidai, el *hall principal, l’habitació *Sotetsu, el *Kuro *Shoin i el *Shiro *Shoin. Compta amb 33 habitacions i sobre 800 tatami. L’edifici allotjava diferents rebedors, oficines i casernes personals del *shogun, on només estava permesa la presència de personal femení. Les àrees de cuina i magatzems del palau (*daidokoro i *okiyodokoro) es troben en el costat nord-est del palau. Una de les més impressionants característiques del castell de *Nijō eren els “pisos de rossinyol” en els corredors. Per protegir als ocupants de l’atac d’assassins que s’escapolissin a l’interior, el pis del corredor que envolta el palau es va construir de tal manera que aquests “*trinaban com a ocells en caminar sobre ells”. L’estructura d’aquest pis rep el nom de *Uguisu-Bari o Pis del Rossinyol.

Palau de *Honmaru

El Palau de *Honmaru ocupa una superfície del 1600 metres quadrats i està compost de quatre parts: Les habitacions, les cambres per a recepció i entreteniment, els vestíbuls i l’àrea de la cuina. Totes les zones es troben connectades per corredors i patis. L’estil arquitectònic és de finals del Període Edo i l’edifici compta amb pintures de diversos artistes famosos com *Kanō *Eigaku.

El Palau de *Honmaru va ser conegut originalment com Palacio de *Katsura abans de ser resituat en el lloc en l’es troba el dia d’avui.

 

L’estany del jardí de *Ninomaru.

 

L’àrea del castell té diversos jardins, així com *arboledas de cirerers i arbres *ume: El Jardí *Ninomaru és una mostra de l’estil *shoin *zukuri a gran escala. El disseny original del jardí es diu que va ser obra de *Kobori *Enshu, mestre dissenyador de jardins i mestre de la cerimònia del te. El jardí va ser renovat en 1626 quan el nou palau va ser construït en la parteix sud del jardí per l’Emperador *Gomizuno-o. El jardí està situat entre els dos anells principals de defensa, al costat del palau del mateix nom. El jardí té un gran estany amb tres petites illes: al centre està l’anomenada Illa de l’Eterna Felicitat (*Horai-*jima), la qual està flanquejada per dues illes més petites, L’Illa de la *Cigueña (*Tsuru-*jima) i L’Illa de la Tortuga (*Kam-*jima).

El Jardí *Seiryū-en és la construcció mes recent de tot el castell. Va ser construït en 1965 en la parteix nord del complex amb la finalitat de poder rebre en aquest lloc als visitants oficials de la ciutat de Kyoto, així com per ser escenari de diversos esdeveniments culturals. Barreja elements d’estil japonès -com la llacuna i les més de mil pedres acuradament situades- amb elements occidentals, com la gespa. El jardí *Seiryū-en comprèn dues cases de te -la *Koun-*tei i la *Waraku- *an- que són usades en cerimònies públiques i recepcions oficials. El jardí cobreix un àrea de 16.500 metres quadrats.

Temple Kinkakuji. (Temple Dorat)

Yoshimitsu, el qual va renunciar als seus deures militars per ordenar-se sacerdot i retirar-se en aquest indret plàcid. Inicialment construït com un pavelló, a la mort de Yoshimitsu Kinkakuji l’any 1408 va ser transformar en temple. El pavelló daurat funciona com a shariden, temple de Buddha. L’edifici actual data de 1955, ja que el pavelló original va ser cremat per Hayashi Yoken, un novici del temple l’any 1950. Kinkakuji és, comprensiblement, un dels indrets més visitats de Kyoto. A

Kinkakuji (Kin=or) s’hi accedeix per un preciós camí de sorra enmig del verd dels arbres i s’arriba fins a la vora d’un llac immens, al centre del qual s’aixeca imponent aquest temple de tres pisos recobert d’or, amb un sostre rematat amb un au fènix de bronze que brilla sota els reflexos del sol. L’exuberant mont Kinugasa serveix de teló de fons d’aquest temple, i tot el conjunt constitueix un excel·lent exemple de paisatgisme Muromachi.

Hora de dinar, diuen que a prop del Temple hi ha un restaurant, el Kitchen & Cafe on podrem provar un menú típic japonès per uns 1000 yens per persona, sense begudes.

Desprès de dinar anirem a veure la Cerimònia del Te, anirem al Room Ju- An, es a prop de l’Estació de Kyoto, a sigui que haurem d’agafar el metro o el bus i desfer el cami fet fins ara, costa uns 2000

Surtin a l’esquerra hi ha la parada del bus hem de prendre el 12 o el 101 i baixa a la parada del Temple Kinkakuji, una mitja hora.

El Temple esta obert de 9:00 a 17:00, la visita dura una mitja hora i costa 400 yens per persona.

Kinkakuji, altrament conegut com a pavelló daurat, és un temple Zen de Kyoto que es coneix oficialment com a Rokuonji. Es va començar a construir el 1397 per ordre d’Ashikaga 15 yens per persona i dura un hora, ens costara mes el te que el dinar…., esta a prop del temples que varen anar diumenge, o sigui que segons com anem podem aprofitar i anari el dia abans.

Desprès de la cerimònia del Tè, anirem al districte de Gion, el barri de les Geisshas, es un barri comercial amb miles de botigues i comerços, els carrers mes famosos son el canal Shirakawa i el carrer Hanami – Koji, el ajuntament de Kyoto recomana un recorregut mes llarg, des de la parada del bus de Gojozaka pujar per un carreró interior fins Heian Shirine, pero l’important es donar una voltar per alla fins anar a para al carrer Ponto-cho, que es on hi ha els restaurants, las guies recomanan un que te un nom indesxifrable i que esta al costat d’un altre quès diu Switch Forum, es el tipic restaurant on podem menjar a la barra davant dels cuiners o a una taula.

Un dia complert, una volteta per fer la digestió del arròs bullit i a dormir.

2 de setembre.

Avui anirem cap a Hiroshima, coneguda per ser, com sabeu, on els americans varen tirar la primera bomba atòmica, te algo mes de 1.150.000 habitants i bàsicament el mes interessant que te per veure es el Parc de la Pau, fet en memòria del que va pesar durant la segona guerra mundial i l’illa de Miyajima.

Abans de tot hem de prendrà el tren i això es del mes complicat…el recoregut a continuació

Agafant el tren de les 9:36 a l’estació de Kyoto arribarem a Hiroshima a las 11:34 h. Despres haurem d’agafar el ferry fins l’hotel, total desde l’hotel de Kioto fins al de Miyajima 3 horetes.

Desprès de deixar les maletes al Hotel, ja podem comensar a visitar l’illa. Molt famosa per la seva gran porta estil japonès (O-*Torii) que sembla surar en l’aigua. Es poden visitar temples i donar un agradable passeig per les seves nombroses senderes.

Durada de la visita: 3h
Hem de recollir un mapa de la illa en l’estació del ferri.

 

Podem menjar al carrer principal de la Illa el més típic de la illa són les ostres a la planxa i els *Okonomi-*Yaki, una espècie de pizza japonesa. Les ostres les podeu prendre en qualsevol lloc del carrer (400¥ dues unitats). Però pel *Okonomi-*Yaki recomanan anar a un *tepanjaky que hi ha al carrer principal (*Omotesando) a mà dreta, davant d’una tenda de marxandatge de *Hello *Kitty i just abans d’una tenda de castanyes. Demanar el de formatge amb extra de maionesa. Està boníssim! El *kids *size costa 500¥ i és suficient per a un adult. Recordem que al hotel tenim mitja pensio….pero podem tastar-ho per berenar.

Itsukushima *Shrine:

Construït l’any 593, és considerat el guardià de la divinitat del mar. Dels més de 20 edificis que formen el conjunt, destaquem el temple principal amb la seva immillorable vista de l’O-*Torii (la famosa porta), el teatre *Noh, les sales de música i altres temples més petitons connectats per camins o galeries que s’estenen per la muntanya. El seu disseny i els intensos colors fonent-se amb el blau del mar i el verd de les muntanyes fan del *Itsukushina un dels temples *sintoístas més bells que existeixen a Japó. Amb veure-ho des de fora és suficient, la visita dura uns 30 minuts i costa 300 yens.

No ens podem perdra la Muntanya *Misen, a 500 metres per sobre del nivell del mar, és el bec més alt de *Miyajima. Es pot arribar al cim a través de molts camins en els quals us acompanyaran cérvols salvatges, temples i monuments. Però el millor de tot és el meravellós paisatge que s’obrirà davant els vostres ulls des d’allà dalt: l’illa, el mar que l’envolta i la ciutat d’Hiroshima a la llunyania.

Durada visita: 2h (4h si es puja a peu). S’ha de portar un calçat adequat. Són senderes bastant rústiques i amb bastant inclinació!

 

Per aixo el millor es puija amb el fenicular Cost: 1000¥ anada, 1800¥ anada i volta. En l’entrada del *Momijidani *Park, podem prendre un autobús que ens portarà en 3*min al peu del funicular (inclòs en el preu). Per baixar podem anar pel *Momijidani *Course, més llarg però menys empinat, o pel *Omoto *Course, més curt però més empinat. Recomanem el segon (1h30*min aprox.). En cas de pujar caminant, fer-ho pel *Momijidani

*course. Dues hores de pujada i bastant empinat!!!

Impressionant posta de sol des de la illa, despres podem anar cap al hotel a sopar i ens quedara temps per donar un altra volta. L’unic que queda interesant per veura a Hiroshima es el Parc de la Pau, en memoria de les victimes de la bomba atomica.

3 de setembre.

Mont Fuji.

El viatje fins al Mont Fuji es llarg, unes 6 hores i complicat…… aqui tenim el recoregut, sempre es aproximat.

 

El mont Fuji (富士山, Fujisan), amb 3.776 metres d’altitud, és la muntanya més alta del Japó. Es troba entre les prefectures de Shizuoka i Yamanashi en el Japó central i just a ponent de Tòquio, des d’on es pot observar en un dia clar. El mont Fuji és un volcà compost i un símbol del Japó.

Considerat territori sagrat des de l’antiguitat, els hi va ser prohibit a les dones arribar al cim fins l’era Meiji (finals del segle XIX). Avui dia és conegut com a destinació turística, i com a destí popular per fer alpinisme. La temporada “oficial” per fer-ne dura des de començaments de juliol fins a finals d’agost. Són majoria els que l’escalen de nit per gaudir de la sortida del sol.

El mont Fuji és un atractiu con volcànic i un temarecurrent en l’art japonès. El treball amb més renom és l’obra mestra 36 vistes del mont Fuji del pintor l’ukiyo-e Hokusai. També apareix en la literatura japonesa i és tema de molts poemes.

El mont Fuji està classificat com a volcà actiu, però amb poc risc d’erupció. La darrera erupció enregistrada data del 1707 a l’era Hōei del període Edo,[3] que causà un nou cràter i un segon pic (anomenat Hoeizan pel nom de l’era).

Els japonesos solen recordar l’alçada d’aquesta muntanya, 3.776 metres, com “MINANARO”: “MI” per “3”, “NANA” per “7” i “RO” per “6” (mireu: numeració japonesa), i s’ensenya per prendre’n exemple, al mont Fuji, i intentar ser tan alt com ell (espiritualment).

Nosaltres no farem el cim, per dos motius, un es que l’epoca del any esta tancat i l’altre no cal dir-lo, cada un que pensi el que volgui.

Per arriba des de Hiroshima tenim una estona, 6 hores i mitja de tren concretament, fins a Kawaguchico, a la regio del 5 llacs, aqui pasarem un parell de nits.

Si agafem el tren de les 8:00 h. a las 14:40 haurem arrivat per lo tant tindrem la tarde disponible per visitar la zona.

El primer que podem fer es un creuer per el llac Kawaguchico, es famós per que si reflexa el volca de forma invertida. Despres també hi ha un museu d’art sobre el Mont Fuji. Avans de sopar un bany relaxan http://japonismo.com/blog/como- banarse-en-un-onsen-como-comportarse-en-un- bano-japones, aqui poso un enllaç on explican com hem de comportar-nos en un Onsen. Despres soparem i crec que riurem bastan de la experiencia del Onsen.

 

4 de setembre.

Avui anirem al Fuji, fins a la 5a estació. Hi ha 5 5a estacio a totes si arriva per carretera i des de alli es comença l’ascencio fins la 10a estacio que es el cim (3776 mts).

Nosaltres anirem a la que tenim mes a prop que a la vegada es la mes popular per iniciar l’escalada al cim i la millor preparada per el turisme

Una bona opció seria primer visitar el Kitaguchi Hongu el Fuji Sengen Jinja (北口本宮浅 間 神社?) És un temple sintoista dedicat a la Muntanya Fuji. És el punt de partida històric per a pelegrins que pugen la muntanya. L’estructura principal es va construir originalment en l’any de 788 i va patir la reconstrucció en el segle XVII. Entre les parts afegides s’inclou una urna dedicada a Takeda Shingen, destacat daimyo que va intentar fer-se amb el govern del Japó en l’última fase de l’Era Sengoku; i un Torii vermell a l’entrada, que es desarma i reconstrueix cada 60 anys, coincidint amb el “Any de Fuji”.

Nosaltres farem igual que els peregrins pero en bus i no arrivarem al cim, arrivarem a la 5a estacio de Kawaguchico que esta situada a uns 2300 mts d’altura i des de aqui hi han entre 5 i 7 hores fins al cim i 3 i 5 hores de baixada….., podem fer una excursioneta pels voltants i comprar souvenirs….. i dinar que suposo que haurem fet ganar, encara que nomes siguir de pensar en la pujada.

Despres de aixo, depen de l’esperiencia del dia anterior, un bany relaxant i a sopar, dema al mati deixarem el Fuji….

5 de setembre

Tòquio.

 

Descobrir Tòquio és endinsar-se en una metròpoli fascinant on conviu la tecnologia moderna i avantguardista al costat d’una cultura mil·lenària i refinada. Sorprendre amb una noia abillada amb un bell quimono passejant al costat de imponents i moderns gratacels que relejar Es a les seves façanes mil·lenaris temples i jardins zen o gaudir de la seva selecta gastronomia de Tòquio és una metròpoli gegantina. És enorme. Puja al mirador de les torres del Govern Metropolità a Shinjuku i la jungla de formigó i asfalt no té fi.

Al vespre els llums dels gratacels i edificis espurnejant en l’horitzó ens recorden a una pel·lícula de ciència ficció. Els llums del dia ens mostren la imponent silueta de la muntanya Fuji, cap a l’oest i la formidable badia de Tòquio travessada pel pont Rainbow al sud.

És una metròpoli ordenada, segura i neta. Bé, ordenada no precisament, des del punt de vista urbanístic. Al cor de Tòquio es troba actualment el Palau Imperial, antiga ubicació del Castell d’Edo, nom originari de la ciutat. Edo es va desenvolupar al voltant del castell del Shogun Tokugawa. Els successius incendis, referits orgullosament pels propis “Edo-Ko” (fills d’Edo) com les “flors d’Edo”, els terratrèmols (terratrèmol de Kanto en 1923) i els devastadors bombardeigs soferts per la ciutat en la II Guerra Mundial han obligat a una constant tasca de reconstrucció urbana

El “centre” de Tòquio com a orientació bàsica, és l’àrea englobada i circumdant amb la línia de tren Yamanote (alguna cosa així com la Circle Line de Londres), línia circular que connecta les principals zones d’oci i serveis. La línia Yamanote té 29 estacions de tren. Cada 2 minuts passa un tren. Al voltant de 3,5 Milions de persones utilitzen la línia Yamanote cada dia. Al centre del cercle es troba el Palau Imperial i en el perímetre del cercle se succeeixen les estacions de Tòquio, Shinagawa, Ebisu, Shibuya, Shinjuku, Ikebukuro, Ueno, … unides per la línia Yamanote, formant un conglomerat de centres urbans, ciutats dins de la ciutat. En efecte, al voltant d’aquests veritables centres urbans trobem bullicioses i atrafegades zones comercials. Impactants cartells lluminosos en cridaners caràcters orientals, gegantines pantalles de televisió amb reclams publicitaris, una varietat increïble de productes i serveis. Al·lucinant la multiplicació de pantalles, llums i sons.

La metròpolis està perfectament connectada per una moderna, eficaç i espessa xarxa de comunicacions i infraestructures de transports que amb freqüència travessa el paisatge urbà en forma d’autopistes elevades i línies de trens i Shinkansen (tren bala), a més de les línies subterrànies de metro, etc … Moure a través d’aquesta xarxa de comunicacions no és complicat. En totes les estacions, al costat dels panells en japonès existeixen panells informatius en caràcters occidentals, romans. Els principals llocs turístics també tenen

informació destinada als no japonesos, fullets i mapes de les atraccions turístiques a diversos idiomes. Paradoxalment darrere de cada un d’aquests centres urbans i s’estenen encantadors barris residencials amb apinyades cases unifamiliars, entre estrets i laberíntics carrerons, racons per descobrir increïbles temples o tradicionals comerços. Ja sigui en les grans zones comercials o en les tranquil àrees residencials és un veritable privilegi contemplar tranquil·lament la vida a Tòquio.

 

Un Tòquio segur i net, on ens sorprendrem pel sentit cívic i l’educació dels japonesos en el tracte diari.

Dons aquest es el cami fins la casa, a Tokio estarem en una casa, coneixerem una mica el fer diari dels japonesos. El primer deixar el trastos i despres a dinar. Un cop hagem dinat comensarem a recorra Toquio, 35 millons d’habitants, gent per un tubo, la Nova York asiatica….

Utilitzarem la tarda per visitar el Barri Shinjuku:

Un dels barris famosos de Tòquio, ple de gratacels, comerços i, sobretot, oficines. Val la pena arribar a la seva estació de metro / tren, la més concorreguda de tot Tòquio i passejar entre els seus immensos edificis. Recomanan anar a l’Oficina del Govern Metropolità des d’on podrem accedir gratuïtament a un observatori amb vistes completes de tota la ciutat. Podem pujar a les dues torres (tenen vistes diferents), però si no tenim temps o ganes recomanan la torre Sud. Molt a prop trobarem Kabuki-cho, el barri vermell més gran de Japó. S’anima cada dia a partir de les 18.00, especialment els divendres i dissabtes. En ell, a més d’innombrables restaurants i bars, trobareu centenars de màquines de “pachinko” (tipus escurabutxaques), love hotels i una àmplia varietat de sex-shops per a tots els sexes i orientacions sexuals. Les torres estan obertes diàriament. La Nord de 9.30 a 11.00h, la Sud fins a les 17.30h. La Nord tanca el 2n i 4t dilluns de cada mes i la Sud el 1r i 3r dimarts de cada mes. Per arribar-hi: agafar la Línia Yamanote fins a l’estació de Shinjuku (15min, 150 JPY).

6 de setembre.

Nikko.

Ultim dia de pase del tren l’utilitzarem per anar a Niko, des de l’estació Central andana 23 hem d’agafar el Shinkasen train fins a Utsunomia i alla agafar el JR Line Nikko. Nikko, a dues hores en tren de Tòquio, és al mateix temps una meravella de bellesa natural i un important emplaçament d’obres mestres arquitectòniques del Japó. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1999. El santuari Toshogu, acabat en 1636 i dedicat al fundador del shogunat dels Tokugawa, és el punt de convergència de la ciutat.

 

La majoria dels edificis dels santuaris, així com nombrosos elements, han estat catalogats com Tresors nacionals o valuós patrimoni cultural.

El pont Shinkyo o “Pont sagrat” s’alça amb gràcia sobre el riu Daiya. El llac Chuzenji brilla especialment a principis de maig, amb l’eclosió de les flors de colors dels cirerers ia l’octubre, quan les fulles es posen els seus millors gales tardor. A 5 minuts a peu des de la

parada d’autobús Chuzenji Onsen es troba la cascada Kogen, una de les més famosos de Japó. És possible apropar-se a ella gràcies a un ascensor. Un altre passeig de 15 minuts el portarà al Temple Chuzenji, que acull la famosa estàtua de la Deessa dels mil braços.

La llegenda explica que l’ermità que va donar origen a Nikko travessar el riu a lloms de dues serps, representades avui dia pel pont. En l’època feudal, només l’emperador tenia dret a creuar el pont. Porta a un parc de 16.000 cedres situat a prop de Toshogu.

• 4 minuts amb autobús des de l’estació de Nikko (parada Shinkyo).

Porta Yomeimon

Aquesta monumental porta està luxosament decorada i marca l’accés principal al santuari Toshogu. Està considerat com Tresor nacional.

Santuari Toshogu

Construït en 1636 en memòria de Ieyasu, fundador del shogunat Tokugawa, aquest santuari és la principal atracció de Nikko. A diferència d’altres santuaris, caracteritzats per una arquitectura refinada que es fon amb el paisatge circumdant, aquest santuari posseeix una exuberància de colors, de detalls de fulles d’or i d’escultures de tota mena. En ell es troba la famosa escultura dels Tres micos de la saviesa (“no sento el que no ha de ser escoltat”, “no dic el que no ha de ser dit”, “no veig el que no ha de ser vist”), així com la del Gat dorment. La majoria dels edificis són considerats Tresors nacionals del país o catalogats com a béns culturals.

 

• 20 minuts a peu des del pont Shinkyo, 4 a 6 minuts amb autobús des de l’estació de Nikko (parada Shinkyo o Nishi-Sando).

Santuari Futarasan

Fundat l’767, es tracta del complex religiós més antic del lloc. Inclou 23 edificis catalogats com a importants béns culturals.

Entre el santuari Toshogu i el mausoleu Taiyuin

El mausoleu Taiyuin o Taiyuinbyo, consagrat a Iemitsu, el tercer shogun Tokugawa, sempre va mostrar un gran respecte per Ieyasu. Per aquesta raó es va construir el mausoleu prop del santuari Toshogu, rendint homenatge a l’arquitectura d’aquest últim. • 7 minuts a peu des del santuari

Temple Rinnoji

Fundat l’766 pel monjo budista responsable de Nikko, aquest temple és un recés de pau al cor de les muntanyes. És famós pels seus Tres Budes, estàtues

recobertes de pa d’or, i el seu bell jardí de meditació japonès. A camí entre el pont Shinkyo i el santuari Toshogu.

Tornada a Toquio, es hem de fitjar en el horaris de tornada no ens quedesim fotuts…., al arribar soparem, no ens hem de preocupar gaire per els horaris, estan totalment occidentalitzats…

7 de septembre.

Avui comensarem per el Palau Imperial, es la residencia oficial de la familia Real japonesa la visita es gratuïta pero s’ha de reservar amb un mes d’antelació, la visita dura una hora i quart. Tenim la visita guiada a las 10:00 h.

 

Per anar-hi podem agafar el metro qualsevol d’aquestes lineas ens hi portara.

línia Chiyoda (C11), línia Marunouchi (M18), línia Hanzomon (Z08), línia Mita (I09), línia Tozai (T09).

Que veure.

Jardins exteriors del Palau

Al cor de Tòquio es troba el Palau Imperial, residència de la família imperial japonesa i emplaçament original del Castell d’Edo dels shogun Tokugawa que van dominar el Japó des de l’any 1600 fins a l’any 1867. Els jardins interiors i els edificis de palau estan òbviament tancats al públic.

 

Solament el 23 de desembre (aniversari de l’Emperador) i el 2 de gener amb ocasió de l’any nou es permet l’accés als jardins per assistir a la salutació de l’Emperador des del balcó de la casa imperial “Choiwaden”.

pont d’accés al Palau imperial.

El Palau Imperial “Kokyo” està envoltat en tot el seu perímetre per imponents muralles erigides amb enormes pedres i fosses on neden actualment els cignes.

Als peus de les muralles s’estén l’àmplia esplanada coneguda com “Kokyo Gaien” (jardins exteriors) i poblada per més de 2000 pins.

 

El nom té el seu origen en l’antic pont de fusta ja destruït que tenia 2 nivells. Nijubashi són en l’actualitat 2 ponts adjacents, un acer i l’altre de pedra conegut com “Megane-bashi” (megane = ulleres).

L’única zona oberta al públic és Kokyo Higashi Gyoen (Jardins de l’Est), els jardins situats en el que antany van ser les defenses interiors del castell d’Edo i on s’aprecien les ruïnes de la torre principal on accedim creuant el “honmaru”, les muralles que constituïen el cercle principal de defensa i “Ninomaru” (segon cercle de defensa del castell).

La construcció de la torre es va completar en 1638 era la torre més alta del Japó amb 58m d’altura però en l’any 1657, només 19 anys després va ser destruïda pel foc que va assolar la ciutat i mai es va reconstruir.

El castell d’Edo, per descomptat va haver de ser comparable en magnitud a la Ciutat Prohibida de Pequín.

Des de la restauració Meiji es va convertir en residència oficial de l’Emperador i va passar a dir-se “Kokyo” o Palau Imperial. Va ser destruït durant la segona guerra mundial i posteriorment reconstruït.

L’ampli passeig al costat dels murs exteriors del palau al llarg de les fosses és un lloc molt popular per practicar una mica d’esport. El recorregut és d’uns 5 km.

Just al costat dels Jardins Imperials trobarem el Parc Hibiya, nos es molt gran pero es molt agradable pasajar –hi, te estanys plens de tortuges, una font i tambe hi trobarem cafeteries per pendra quelcom, si tenim gana podem atansar- nos als llocs de menjar ambulant que hi trobarem.

Caminant des de el Parc Hibiya baixant el carrer principal que hi ha entre el Palau Imperial i el Parc Hibiya arribarem al districte de Ginza, famós per els seus centres comercial, boutiques i restaurants de luxe, no es difícil que un cafè et costi a prop de 10 €. Un m2 al centra del districte pot arribar a costa uns 75.000 €, uns 10 milions

de yens. Queda clar que aquí nomes vindrem a mirar, tot i que recomanen visitar l’edifici Sony.

Agafant el metro a la parada de Ginza i baixant a Shimbashi estarem a Caretta Shiodome centre de gratacels amb oficines, nombroses botigues, restaurants, cafès i hotels. Una petita “city” dins de la ciutat. El millor és pujar al Sky Restaurant. Muntar en el seu ascensor és tota una experiència, ja que és transparent i puja els 51 pisos a una velocitat vertiginosa. A la part de dalt hi ha una zona de restaurants a molt bon preu i amb impressionants vistes de la ciutat. Encara que no hi mengem allà, hi podem pujar per veure les vistes.

L’ultima visita del dia serà l’illa de Odaiba arribar a l’illa és una atracció per si mateixa! recomanan prendre el monorail Yurikamome a l’estació de Shimbasi i baixar a la parada de Daiba (15 min – 320 JPY).

Es tracta d’una illa artificial que alberga diversos centres comercials. Val la pena per la curiositat, per les vistes i pel passeig fins allà. Veure primer el Aqua City Odaiba (de nou amb boniques vistes a la ciutat) i després anar caminant fins al Venus Fort (curiós perquè recrea el dia i la nit, tipus Las Vegas.

Tornada al hotel, sopar….

8 de setembre.

Tòquio Kamakura

Ultim viatje amb tren, aquest haurem de treura billet, uns 1000 yens per persona, el JRP es va esgotar ahir, degut als canvis provocats per la visitar al Palau Imperial de Kyoto que l’hem hagut de enrredari un dia i avançar la visita a Nara al 31 d’agost. Si despres de agafar tots aquest trens durant 7 dies no hem aparagut cap cop al Vietnam o a Cambotja, dons podem donar per exitosa l’aventura……

Kamakura va ser la capital política i administrativa del Japó des de 1192-1333.

A la fi del segle X. un seguit de lluites internes entre les famílies més poderoses acaba amb la victòria de Minamoto Yoritomo qui és nomenat Shogun en 1192 i triï Kamakura com a seu del seu govern. L’emperador manté la seva capital a Kyoto com a símbol de la unitat nacional però sense exercir el poder. Anirem a Kamakura, un hora de tren des de l’estació central de Toquio andana no 2 tren JR Yokosuka line.

Kamakura és un preciós poble, poblat de bells temples on destaquen sens dubte: Gran Buda de Kamakura, “Daibutsu”, imatge per antonomàsia de Kamakura i del Japó, enorme estàtua de bronze de Buda assegut de 850 Tn i 11 m d’alçada. En 1495 un tsunami va moure l’estàtua 900 m, fins a la seva posició actual. Santuari sintoista de Tsurugaoka Hachimangu, és el santuari del clan Minamoto, els primers Shogun del Japó que van establir la capitalitat aquí. Hachiman és la deïtat guardià del clan. Preciós passeig des de l’estació de tren de Kamakura, primer a través d’un carrer comercial de vianants per entrar pel Tori que obre l’àmplia avinguda cap al temple.

 

Hase Dera, famós per les seves estàtues de Jizo, guardian de les ànimes dels nens morts, reverenciat per les mares que han patit la pèrdua dels seus fills per problemes i embaràs o avortaments.

Hase és el temple de la deessa Kanon (deessa budista de la misericòrdia) de les 11 cares.

Zeniarai, preciós temple en una cova on és tradició rentar els diners amb l’esperança que aquest es multipliqui Jochi-ji, fundat el 1283, es considera un dels grans temples zen de Kamakura.

I una infinitat de temples a descobrir, cada un amb el seu encant particular.

Au¡¡¡ a fer el turistongo”….. i quan ens cansem 1 horeta de tren i cap a Toquio sopar i volta nocturna per Toquio.

9 de setembre.

Avui visitarem, per mi, de les coses mes emblemàtiques de Tokio, el mercat del peix i el barri antic

Tsukiji és el mercat de peix més important de Tòquio. Té diverses zones que val la pena visitar (veure mapa): • El més popular és la subhasta del peix, bastant regulada des de mitjans de 2010 a causa de la gran afluència de turistes, que dificultava el negoci. Si volem veure una, hem d’anar al Osakana Fukyu Center (Fish Information Center) a les 04.30 del matí i apuntar-nos a una llista. Els primers 60 apuntats entraran a veure la subhasta a les 05.00 i els següents 60

a les 05.40. No admeten més de 120 visitants per dia, pel que recomanen arribar amb antelació si volem agafar lloc. Fins i tot arribant amb 1h d’antelació és possible que no trobem plaça, així que pensar si val realment la pena (és una experiència molt autèntica, però pot resultar matadora 🙂 Si no volem matinar tant, sempre podem anar al mercat a l’engròs a les 09:00. No és tan “emocionant” com la subhasta, però veurem moure molt peix! Just fora tenim el mercat obert, en el que podrem veure el producte tal com es ven als particulars.

I el millor per a nosaltres són els restaurants de sushi que hi ha a l’interior del mercat.

Si anem en dissabte, a més de veure els operaris del port treballant, trobarem a un munt de locals que hi van a esmorzar. Nosaltres no hi anirem en disabte pero farem com fan els locals i esmorzar també sushi (oberts de 05.00 a 12.00). El peix és fresquíssim i notarem una diferència brutal! Segons algunes guies, el millor sushi que hem provat en la vida. Qualsevol dels llocs són bons, però nosaltres anirem a l’Umai Sushikan, perque? Dons intuició. Hem de demanar nigiris i makis dels nostres gustos preferits (boníssims els de tonyina, salmó o llagostí i el maki de tonyina amb maionesa).

Per arribar-hi, agafar la línia Yamamote direcció a Hamamatsucho (150 ¥). Aquí, canviar al metre (cal sortir al carrer però està indicat) i agafar la línia Oedo fins a l’estació de Tsukijishijo (160 ¥). Un cop a l’estació, seguir les indicacions que posen “Tsukiji”. Una vegada que sortim al carrer, girar a l’esquerra, caminar i torçar de nou a l’esquerra a la primera cantonada. Haurem entrat així en el mercat majorista del peix ). Entrant al mercat, a mà esquerra, veurem uns carrers amb botigues i restaurants. El restaurant Umai Sushikan està en l’últim carrer, el primer cap al mar.

Asakusa és un dels barris amb més història del centre de Tòquio. Els grans cartells lluminosos deixen pas als temples i el maquillatge és substituït per vestits més tradicionals.

 

Temple Sensoji

Encara que després de visitar Kyoto perdi força, la veritat és que Sensoji és el temple més antic i important de Tòquio i constitueix un motiu suficient per visitar Asakusa.

Per arribar al temple haurem de recórrer el concorregut carrer comercial Nakamise Dori i travessar la porta de Kaminarimon. El més cridaner d’aquesta porta és l’enorme llanterna de 4 metres d’altura que penja d’ella.

El temple està format per la sala principal, reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, i per una pagoda de 55 metres d’altura.

Per visitar el carrers d’aquest barri haurem d’abandonar el temple per la part esquerra dels seus jardins i caminar uns 300 metres creuant la via principal. Hem de deixar les presses a un costat i aprofitar per passejar tranquil·lament per aquests carrers.

Aquest barri es ple de restaurants, pero en recomanan especialment un que es troba a la dreta de la entrada gran (Kaminari Gate), es distingueix perque posa a sobra la porta a la pared Sushi. Es tracta de la tipica cinca (roling bar).

Visita al carrer Takeshita Dori:

Carrer mític de Tòquio en la que veureu a les adolescents disfressades de nines. Recomanem caminar tot el carrer, que compta amb botigues bastant alternatives, i després seguir per Harajuku Street. Fonamental prendre un dels famosos creps (400 ¥) en qualsevol dels llocs de carrer. Recomanem el de nata amb salsa de xocolata, plàtan i gelat de xocolata.

 

Per arribar hem de tornar a agafar el metro fins a l’estació de Ueno (línia Ginza – 10min, 160 ¥) i aquí prendre el JR, línia Yamanote, en direcció Shibuya / Shinjuku i baixar a la parada de Harajuku. Sortir per la sortida de Takeshita. El carrer està just al devant (40 min, 200 JPY).

Visita el carrer Omotesando:

Es tracta de una gran avinguda que alberga les boutiques més prestigioses i exclusives del món, sent considerada els Camps Elisis de Tòquio. Decorat amb arbres en les seves voreres, a Omotesando es pot trobar un ambient ple de moda que, allunyat de les aglomeracions típiques de Japó, respira tranquil·litat.

Per arribar-hi caminar pel carrer Harajuku fins al final i després torçar a mà dreta, fins a desembocar al carrer Omotesando. Pujar-la sencera a mà esquerra i baixar-la per la vorera de davant. Hi ha també carrerons transversals que mereixen la pena! Si arribeu fins a baix, estareu novament a l’estació de Harajuku

Visita al districte de Shibuya:

Un dels districtes més populars de Tòquio, conegut pel seu encreuament de vianants de quatre direccions, el més famós i transitat del món, que ha aparegut en nombroses pel·lícules. És una zona d’oci i compres enfocada als joves que compta amb un ambient d’allò més ‘trendy’. De nit veurem tots el seu cartells lluminosos i les gegantines pantalles que pengen dels edificis. Però en Shibuya podrem trobar de tot; des de centres comercials a restaurants i centres nocturns. Passejar una estona i picar alguna cosa en algun dels seus restaurants es el mes recomanable, i no anar a dormir gaira tard, o si perque dema sera llarg i duu, no se que sera millor si dormir poc per puguer dormir duran el viatje de tornada o el contrari.Per arribar-hi tornar a prendre la línia Yamamote i baixar a la parada de Shibuya (30min – 200 JPY).

10 de setembre.

Tornada a casa

Sortida del aeroport de Haneda a las 7:35 hores del mati. Haurem de pendra un taxi per al hora al aeroport, (5.35H.)

Arrivada al aeroport Charles de Goule de Paris a las 12:50 hores, (hora d’aqui, hem d’afaguir 8 hores). 4 hores i 5 minuts de escala i a las 16:55 hores sortida cap a Barcelona, arrivada prevista a les 18:35 h. Ben arrivats.¡¡¡¡¡¡¡¡

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: